Fibromiàlgia y familia

Domingo Regany E, Salvador Pinto RE, Parreo Corredera JM, Chiyong CE, Tellez Riveros JA
Resum de comunicació en cartell presentada al II congrés de les Societats Valenciana, Balear y Catalana de Medicina Familiar i Comunitària. Castelló 2008.
Rvmf. 2008; 12(2):8

Emili Domingo Regany, Rita Esmeralda Salvador Pinto, José Ma Parreo Corredera, Carlos Evaristo Chiyong, Jamey Alexandra Tellez Riveros Centre de Salut Almassora OBJECTIUS DE L’EXPERINCIA Que l’Especialista en Medicina Familiar i Comunitària puga desenrotllar una part de les moltes que té assignades, orientada a l’educació per a la salut de la comunitat que atén i dintre d’una perspectiva de treball multidisciplinar, en este cas entre docents i discents.

DESCRIPCIÓ DE L’EXPERINCIA

Introducció: Es va donar una xerrada a la comunitat sobre la fibromilàgia i la família per part del personal del centre, col.laborant amb l’associació de pacients d’esta malaltia de la nostra localitat. Aix mateix, volem conéixer la utilitat de realitzar este tipus d’activitats d’acostament i educació sanitria a la comunitat, per a així, vam passar una enquesta abans i després de donar la conferència.

Material i mètodes: Es va passar una enquesta qualitativa en la qual havien de contestar a tres preguntes abans de la exposició, i una altra a l’acabar. Després vam fer una exposició teòrica sobre els aspectes etiològics, clínica, diagnòstic i tractament d’esta patologia, i en una segona part varem passar a comentar els condicionants socials i psicològics que poden afectar-la.

Resultats: d’un nombre total de 60 assistents, van contestar l’enquesta 27 i van ser excloses dos per no estar correctament contestades.

A la 1a pregunta
¿Quins símptomes li preocupen més de la seua malaltia? La majoria va contestar el dolor, seguit de cansament, falta de memòria, rigidesa;

a la 2a
¿Per qué creu que li succeeixen estes dolències que vost pateix? En una gran part contesten que no ho saben, després per estrés i nervis;

a la 3a
¿Quina solució creu que es millor pel que li passa? En una gran part addueixen al tractament mèdic la major importáncia, seguit de fer una vida tranquil.la, sana, fer exercici i demanen més investigació per millorar el que els passa.

I després de la xerrada se’ls-hi va demanar que si volien afegir alguna cosa més o diferent: un grup ms reduít dels enquestats va contestar en primer lloc que havien de fer una vida menys estressada, seguit de augmentar la seua autoestima, demanaven ms col.laboraci familiar, més recolzament social i sanitari.

CONCLUSIONS

Després de la xerrada vam donar pas a un col.loqui on es van poder contrastar les opinions dels nostres pacients, no sols sobre coneixement de la malaltia, també per saber el grau d’insatisfacció que senten tant des del punt sanitari, social i revisar els aspectes psicològics que envolta a esta malaltia. Creiem que han captat bastant bé com protegir-se de l’estrés tant individual com social, peró fant poc émfasi en el seu treball i l’oci, com a desencadenant i protector, respectivament. I a més a més, continuen valorant molt els tractament mèdics sobre els psicològics i ambientals, encara que s’ha de dir al seu favor que l’associació de malaltes afectades ens ha comunicat que iniciaran una serie de contactes amb una psicóloga per millorar en el possible les seues dolències. I en comparaci a d’altres estudis, estem d’acord en que tenim que ser capaços de dissenyar les estratègies psicològiques conjuntament amb activitats de rehabilitació, amb la finalitat de disminuir el dolor i els tractaments farmacològics.